TEORIES DE LA VERITAT

Teoria de la Correspondència

• Entén la veritat com una relació d’ajust (de correspondència o d’adequació) entre:

1. Subjecte:  el que es diu d’una cosa i qui ho diu ( la representació mental que fem d’una cosa)
2. Objecte:  el que realment és aquesta cosa (la cosa en sí)

• Autors que la defensaven: Aristòtil, Tomàs d’Aquino, Ludwig Wittgenstein, Sant Tomàs…
• Problemes que presenta: Com s’arriba a saber què és realment una cosa independentment del que diem sobre aquesta? És possible distanciar-nos de la realitat fins a tal punt de poder comprovar aquesta connexió entre el que diem i el que realment és la cosa?

Teoria Consensual

- Teoria contemporània, el principal defensor: J. Habermas.

- Destaca la necessitat de diàleg, és a dir, la necessitat d’intercanviar opinions, paraules,... Per tal de descobrir de manera conjunta, cooperant els uns amb els altres.

- Aquesta recerca de la veritat també es pot realitzar per consens, via diàleg, on s’uneixen les opinions d’un col·lectiu per arribar a un objectiu i on totes les persones que n’opinen han de respectar la llibertat i la igualtat de la resta.

- Finalment, aquesta teoria ens mostra que no hi ha una semblança entre el consens i la votació. En la votació no es té en compte si la decisió més votada afecta negativament a la minoria, en canvi, en el consens s’intenta minimitzar aquest afecte negatiu sobre la minoria.

Teoria de la coherència

Aquesta teoria és plantejada des de una perspectiva lògica, més concretament del principi de la no-contradicció. Segons aquesta teoria un enunciat no pot ser vertader si es contradiu. Aquí uns exemples:

• si M és P

i P és L,

llavors M és L

• en Lluís i en Pol eren homes,

tots els homes moren,

(per tant) en Lluís i el Pol moren

Teoria Pragmàtica de la Veritat

• Teoria Filosòfica fundada per: William James, Charles S.Peirce i John Dewey.
• James va escriure. “ Les idees no són verdaderes ni falses, són o no són útils”.
• Per a James són eines adequades o adaptades a un ús donat. Si són inadaptades se les declarara falses.
• Concepció dinàmica de la veritat, ja que, el que avui és útil i adaptatiu, pot ser que dema no ho sigui. La veritat s’entén com el resultat d’un “procés de verificació”: una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva utilitat o eficàcia.